dimarts, 20 de març de 2018

El Port Franc i la fàbrica de Barcelona

Plànol de la Marina de Sants i l'Hospitalet, amb els límits de la Zona Franca (1926)


La Zona Franca, de ben segur, no és l'indret més visitat pels turistes que venen a la ciutat. Però la importància, especialment econòmica, que aquest sector ha tingut i té, tant per a Barcelona com per al conjunt del país, queda fora de dubte. En parlàvem a La Marina de Sants i Can Tunis.

Una mostra organitzada pel Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), a la Casa Padellàs, dedica tota l'atenció al passat, present i futur de la Zona Franca, així com al seu impacte econòmic però també polític, urbanístic i ambiental.

L'exposició, que du per nom "El port franc i la fàbrica de Barcelona. Les edats de la Zona Franca", coincideix amb el centenari del naixement del Consorci per a la Instal·lació i Explotació del Dipòsit Franc de Barcelona, el que posteriorment va ser el Consorci de la Zona Franca. La idea amb la qual va néixer la Zona Franca, i d'aquí el seu nom, va ser la d'esdevenir un espai portuari de trànsit de mercaderies lliure d'aranzels. El projecte, però, no es va executar com a tal, i es transformà en una polaritat industrial transcendent per a la conurbació barcelonina i per a la història de Catalunya. L'exposició destaca, per exemple, la instal·lació a la Zona Franca de la gran indústria automobilística, però també com aquest indret va ser un focus destacat de la lluita antifranquista.

Diverses activitats paral·leles acompanyaran i complementaran la mostra. És el cas dels itineraris per la Zona Franca que tindran lloc els dies 21 d'abril i 19 de maig, o el debat "La Zona Franca: dels orígens portuaris als nous paradigmes mediambientals", dels dies 15 i 22 de març, en aquest cas al MUHBA de la plaça del Rei. Així mateix, es duran a terme visites d'autor a l'exposició el 12 d'abril i el 3 i 26 de maig. La mostra estarà oberta al públic fins a l'1 de juliol.

Per a més informació, consulteu la pàgina web del MUHBA.




diumenge, 4 de març de 2018

Sant Martí: som memòria


Del 7 de març al 25 d'abril de 2018, l'Espai Pere Calafell de Sant Martí (carrer d'Andrade, 184), que s'inaugura per a aquesta ocasió, presenta l'exposició "Som Memòria 2017", una exposició que recull material gràfic divers i fotografies cedides per les veïnes i veïns del districte de Sant Martí, que contribuiran a fer créixer l’Arxiu de Memòria Històrica de Sant Martí. Més d’un miler d’imatges amb un marcat arrelament al territori, fruit de la col·laboració de gairebé un centenar de persones i entitats dels barris de Sant Martí de Provençals, La Verneda i la Pau El Besòs i el Maresme.





dilluns, 26 de febrer de 2018

Història de Barcelona a través de la cartografia i la fotografia



La delegació de la UNED a Barcelona ofereix per a aquest any acadèmic 2017-2018 tres nous cursos sobre història de Barcelona, que aniran a càrrec de Barchinona.cat.

Durant el proper mes de març, es durà a terme el segon d’aquests cursos: Història de Barcelona a través de la cartografia i la fotografia, els dijous 1, 8, 15 i 22 de març, de 18 a 20h.

En aquest curs es vol explicar com Barcelona s’ha vist representada per dos mitjans gràfics d’expressió, molt diferents entre ells, però que ens ofereixen perspectives complementàries sobre la ciutat i com veure-la. En primer lloc, a través de la cartografia: l’evolució des de les primeres vistes fins els actuals mapes turístics; i en segon lloc, la fotografia, el més popular dels mitjans gràfics per saber com era la ciutat del passat.

Inscripció i informació en aquest enllaç.

dimecres, 7 de febrer de 2018

Història del Paral·lel, de Rossend Llurba



Dilluns 12 de febrer, a les 19h, el Taller d'Història del Clot-Camp de l'Arpa presenta Història del Paral·lel. Memòries d'un home del carrer (Comanegra, 2017), de Rossend Llurba, a l'Espai Antoni Miró Peris, de la plaça Carme Monturiol, 10, del Clot-Camp de l'Arpa. Ell llibre ha estat editat per Albert Arribas i prologat per Xavier Albertí, director del Teatre Nacional de Catalunya, i jo mateix. Parlarem d'un text que, per primer cop, ens explica la història del Paral·lel viscuda en primera persona per l'autor, Rossend Llurba, però, sobretot, buscarem la complicitat amb tots els qui hi assistiu per trobar quin és el nexe d'unió entre aquell Paral·lel mític i mitificat, el Paral·lel del record i la memòria col·lectiva, i el Paral·lel viscut.

A més de recuperar uns textos que no havien estat mai editats, el llibre coronar Rossend Llurba com a autèntic "emprerador del Paral·lel" en lloc del populista Alejandro Lerroux, que des dels teatres de la gran avinguda va segrestar els ànims i les voluntats de les classes treballadores. Llurba era, fins avui, un personatge injustament desconegut, tot i ser autor, entre moltes altres peces, del primer cuplet català: «La font del Xirineu», estrenat i interpretat el 1917 per Raquel Meller. Enguany en fa 100 anys. Fou, a més a més, un cronista imprescindible de la Barcelona de la primera meitat de segle, protagonista privilegiat de l’ambient més apoteòsic del Paral·lel, que va deixar al calaix, inèdit fins avui, el seu projecte més ambiciós: la història, in situ, de l’avinguda que ell va trepitjar, passejar, cantar i estimar. Aquest volum el posa al seu lloc i el treu a la llum per primera vegada acompanyat d’una selecció d’articles de principis de segle i de tres breus peces literàries de gran valor: «La font del Xirineu» (el cuplet abans esmentat), La cançó del Paral·lel (mosaic líric en un acte) i, com a cloenda, el conte «Il·lusió és vida».

El nom de Rossend Llurba (el Vilosell, 1887 - Barcelona, 1954), malgrat ser prou conegut al Poble-sec, no pot tornar a caure en l’oblit, i passa a ser imprescindible, des d’avui, per a qualsevol persona interessada en la cultura popular catalana de la primera meitat del segle XX, i especialment pel que fa a la seva principal artèria: el Paral·lel barceloní.



dissabte, 27 de gener de 2018

Història del Paral·lel, de Rossend Llurba




Dimarts 30 de gener, a les 19h, el Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC) presenta Història del Paral·lel. Memòries d'un home del carrer (Comanegra, 2017), de Rossend Llurba, a la Biblioteca Francesc Boix, del carrer d'en Blai, 34.

Ell llibre ha estat editat per Albert Arribas i prologar per Xavier Albertí, director del Teatre Nacional de Catalunya, i jo mateix. Parlarem d'un text que, per primer cop, ens explica la història del Paral·lel viscuda en primera persona per l'autor, Rossend Llurba, però, sobretot, buscarem la complicitat amb tots els qui hi assistiu per trobar quin és el nexe d'unió entre aquell Paral·lel mític i mitificat, el Paral·lel del record i la memòria col·lectiva, i el Paral·lel viscut.

A més de recuperar uns textos que no havien estat mai editats, el llibre coronar Rossend Llurba com a autèntic "emprerador del Paral·lel" en lloc del populista Alejandro Lerroux, que des dels teatres de la gran avinguda va segrestar els ànims i les voluntats de les classes treballadores. Llurba era, fins avui, un personatge injustament desconegut, tot i ser autor, entre moltes altres peces, del primer cuplet català: «La font del Xirineu», estrenat i interpretat el 1917 per Raquel Meller. Enguany en fa 100 anys. Fou, a més a més, un cronista imprescindible de la Barcelona de la primera meitat de segle, protagonista privilegiat de l’ambient més apoteòsic del Paral·lel, que va deixar al calaix, inèdit fins avui, el seu projecte més ambiciós: la història, in situ, de l’avinguda que ell va trepitjar, passejar, cantar i estimar. Aquest volum el posa al seu lloc i el treu a la llum per primera vegada acompanyat d’una selecció d’articles de principis de segle i de tres breus peces literàries de gran valor: «La font del Xirineu» (el cuplet abans esmentat), La cançó del Paral·lel (mosaic líric en un acte) i, com a cloenda, el conte «Il·lusió és vida».

El nom de Rossend Llurba (el Vilosell, 1887 - Barcelona, 1954), malgrat ser prou conegut al Poble-sec, no pot tornar a caure en l’oblit, i passa a ser imprescindible, des d’avui, per a qualsevol persona interessada en la cultura popular catalana de la primera meitat del segle XX, i especialment pel que fa a la seva principal artèria: el Paral·lel barceloní.


dissabte, 25 de novembre de 2017

Història del Paral·lel



El dimecres 29 de novembre, a les 19h, presentem Història del Paral·lel. Memòries d'un home del carrer (Comanegra, 2017), de Rossend Llurba, a la llibreria La Central del MUHBA (Baixada de la Llibreteria, 7).

De la mà d'Albert Arribas, que n'ha estat l'editor, i Xavier Albertí, director del Teatre Nacional de Catalunya, i jo mateix, que n'hem estat els autors dels pròlegs, parlarem d'un text que, per primer cop, ens explica la història del Paral·lel viscuda en primera persona per l'autor, Rossend Llurba.

Alejandro Lerroux no va ser el veritable emperador del Paral·lel, sinó que ho va ser Rossend Llurba. Llurba era, fins avui, un personatge injustament desconegut, tot i ser autor, entre moltes altres peces, del primer cuplet català: «La font del Xirineu», estrenat i interpretat el 1917 per Raquel Meller. Enguany en fa 100 anys. Fou, a més a més, un cronista imprescindible de la Barcelona de la primera meitat de segle, protagonista privilegiat de l’ambient més apoteòsic del Paral·lel, que va deixar al calaix, inèdit fins avui, el seu projecte més ambiciós: la història, in situ, de l’avinguda que ell va trepitjar, passejar, cantar i estimar. Aquest volum el posa al seu lloc i el treu a la llum per primera vegada acompanyat d’una selecció d’articles de principis de segle i de tres breus peces literàries de gran valor: «La font del Xirineu» (el cuplet abans esmentat), La cançó del Paral·lel (mosaic líric en un acte) i, com a cloenda, el conte «Il·lusió és vida».

El nom de Rossend Llurba (el Vilosell, 1887 - Barcelona, 1954) no pot tornar a caure en l’oblit i passa a ser imprescindible, des d’avui, per a qualsevol persona interessada en la cultura popular catalana de la primera meitat del segle XX, i especialment pel que fa a la seva principal artèria: el Paral·lel barceloní.



divendres, 17 de novembre de 2017

Barcelona, ciutat de vestigis



L'Ajuntament de Barcelona, la Biblioteca del Poblenou-Manuel Arranz, l'Arxiu Històric del Poblenou i la llibreria Etcètera es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre Barcelona, ciutat de vestigis. La presentació serà a càrrec de Jordi Fossas, president de l'Arxiu Històric del Poblenou, amb qui dialogarem al voltant de temes relacionats amb el Poblenou i publicats en aquest llibre, però, sobretot, del barri d'Icària, derruït durant les obres olímpiques de Barcelona 92, del Bogatell, de l'Hospital d'Infecciosos, del Somorrostro, del Cementiri...

És per aquesta raó que m'agradaria poder comptar amb la presència d'antics veïns de l'avinguda d'Icària i dels carrers que conformaven el barri per poder sentir les vostres veus i que ens expliqueu les vostres vivències com a veïns i els vostres sentiments derivats de la pèrdua del barri. M'agradaria sentir les veus d'aquells nens que tenien el carrer com a espai de joc i aventura, en un lloc allunyat del centre de la ciutat, però ple d'aquella màgia que els nens i les nenes saben crear per bastir el seu món.

L'acte tindrà lloc a l'Auditori de la Biblioteca del Poblenou-Manuel Arranz, carrer del Joncar, 35, de Barcelona, el dia 24 de novembre, a les 19 h.

Hi esteu tots convidats!


Pont sobre l'avinguda d'Icària, l'any 1986
Foto: Martí Llorens

dimecres, 15 de novembre de 2017

Barcelona orientalista



El proper dimecres 22 de novembre, a les 19 h, presentarem el llibre Barcelona orientalista (Albertí Editor, 2017), d'Oriol Pascual, a la llibreria Jaimes del carrer de València, 318.

Aquest llibre, prologat per Carme Grandas i Sagarra, doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, ens permet descobrir una part de la història de Barcelona per mitjà d'alguns edificis, personatges i esdeveniments relacionats amb la fascinació per l'orientalisme viscut entre el final del segle XIX i principi del XX. A través de 10 edificis encara existents: Paranimf de la Universitat de Barcelona, Casa Pere Llibre, Edifici Alhambra, Casa Vicens, Casa Bruno Cuadros, Pavelló de la Torre Castanyer, Casa de les Altures, plaça de braus de les Arenes, Casa Marsans i Casa Tosquella, Oriol Pascual ens explica la fascinació que cultures com la xinesa, àrab i japonesa van despertar a Europa i especialment a Barcelona. L'exotisme dels països d'Orient va despertar l'interès d'artistes i aventurers, però sobretot de les classes benestants sorgides en un context colonialista i en un moment en què el turisme començava a permetre a la burgesia fer realitat escenaris de les mil i una nits.

A més de la contextualització de cadascun d'aquests 10 edificis singulars, que ens permet situar-nos a peu de carrer i observar la societat barcelonina de l'època, Oriol Pascual ens ensenya a distingir elements arquitectònics que massa sovint es confonen amb el modernisme, quan, en realitat, estem davant d'una etapa prèvia que trenca amb l'historicisme que imperava aleshores.

Oriol Pascual (Barcelona, 1961), llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona i en Sociologia per la Universitat Autònoma i amb titulacions de postgrau en gestió cultural i cooperació cultural internacional. Com a funcionari municipal, adscrit a l'Institut de Cultura de Barcelona, ha treballat entre el 2003 i el 2008 al Servei de Festes, amb la programació d'activitats de la Mercè, el Carnaval, les festes de Santa Eulàlia, la Festa de la Música i la cavalcada de Reis. Entre el 2009 i el 2016, ha estat responsable de la gestió dels centres patrimonials del Museu d'Història de Barcelona.Actualment, és el cap del Departament de Programes del Museu Etnològic de Barcelona, on exerceix de director d'activitats, exposicions i comunicació.



dimarts, 10 d’octubre de 2017

Fotografies antigues del barri de Sant Pere

Plaça i església de Sant Pere de les Puel·les, l'any 1909, amb senyals de l'incendi de la Setmana Tràgica
Arxiu Nacional de Catalunya


Del 2 al 29 d'octubre de 2017 podeu veure l'exposició Sant Pere, testimoni del temps, en un recull de fotografies històriques del barri de Sant Pere, al Casal de Barri Pou de la Figuera del carrer de Sant Pere més Baix, 70.

El dia 10 d'octubre, es projectarà Sant Pere, barri artesà, un documental d'Artur Akhmetov, que narra l'evolució del barri de Sant Pere a través de la figura dels artesans. La tasca reportera d'Akhmetov l'ha portat a diferents llocs de la ciutat. Quan va conèixer el barri de Sant Pere en va quedar captivat. El va sorprendre la concentració d'artesans que hi havia i també el poc coneixement que els barcelonins tenen del barri, clau en el desenvolupament artesanal i industrial de la ciutat gràcies al Rec Comtal i a la indústria tèxtil que va créixer al voltant d'aquesta important infraestructura hidràulica, que podeu conèixer a través del llibre El Rec Comtal. 1.000 anys d'història.


dissabte, 30 de setembre de 2017

La Barcelona del NO-DO (1943-1981)



A causa de l'actuació policial contra les persones que volien votar n el referèndum, ha estat ajornada la conferència que el proper dilluns 2 d'octubre, havia de fer l'historiador Xavier Cazeneuve: La Barcelona del NO-DO (1943-1981), a la Sala Martí l'Humà del Museu d'Història de Barcelona.

La xerrada ens havia de mostrar la mirada que el règim franquista va oferir de la ciutat durant la postguerra i el tardofranquisme, a través dels documentals que es projectaven a les sales de cinema, amb el lema "El mundo entero al alcance de todos los españoles".

El NO-DO (acrònim de Noticiarios y Documentales) era un noticiari setmanal d'exhibició obligatòria i amb caràcter exclusiu, que es projectava a tots els cinemes de l'Estat abans de la pel·lícula (o les pel·lícules, en el cas dels cinemes de barri).

Després d'una etapa prèvia durant la Guerra civil en la qual va dur el títol de Noticieros, la primera projecció amb el nom de No-Do es va efectuar el 4 de gener de 1943 i es va mantenir com a obligatori fins al gener de 1976. A partir d'aquesta data, es va exhibir de manera voluntària fins a 1981.




El NO-DO era de caràcter exclusiu: no es podien projectar altres noticiaris perquè d'aquesta manera es controlava que hi hagués una única realitat. Com deia la resolució de creació publicada en el BOE el 22 de desembre de 1942, "con el fin de mantener, con impulso propio y directriz adecuada, la información cinematográfica nacional".

La Dictadura va tenir molta cura de mantenir aquesta mirada única amagant qualsevol altra realitat, a vegades no mostrant-la, a vegades directament negant-la com ho feia amb la prostitució, la pobresa o el barraquisme, sense oblidar, és clar altres realitats culturals, o reduint-les a un caràcter folklòric. Ben aviat, l'octubre de 1939, es filmava Barcelona, ritmo de un día, dirigida per Antonio Román, a qui alguns recordaran per ser el director de Los últimos de Filipinas (1945). Mireu el documental a l'enllaç i hi veureu una Barcelona que no mostra el més mínim senyal d'haver acabat de patir una guerra i d'haver estat bombardejada.


L'arxiu històric del NO-DO, que custodia la Filmoteca Nacional de España, és tot digitalitzat i és consultable en línia a la web de la Filmoteca. 6.573 documents i 1.719 hores de contingut, que apleguen els noticiaris i els suplements "Revista Imágenes", "Imágenes del Deporte", "Documentales B/N" i "Documentales Color".



divendres, 8 de setembre de 2017

Barcelona en crisi? La ciutat al segle XV



Durant els darrers anys, els historiadors s’han interessat per la qüestió de la crisi baixmedieval a l'occident europeu i han revisat la explicació tradicional que habitualment havia associat els últims segles de l’Edat Mitjana a un moment de decadència. En el cas de la península Ibèrica també s’ha posat de manifest l’especificitat regional d’aquest territori i, tant a Castella com a la Corona d’Aragó, s’han relativitzat força les dificultats econòmiques documentades durant el període esmentat considerades més aviat com a episodis conjunturals dins d’una “crisi creativa”.

Tanmateix, a la corona aragonesa encara persisteix el dubte del cas català amb Barcelona al capdavant. Malgrat els esforços per matisar la imatge apocalíptica del període, el pes historiogràfic de Jaume Vicens Vives i de Pierre Vilar ha dificultat considerablement la revisió del relat de la crisi de la Ciutat Comtal durant el segle XV, construït fa més de setanta anys. Davant d’aquest fet i dels indicis contradictoris que s'han anat documentant hi ha hagut diversos autors que, fent palesa la riquesa dels nostres arxius, han reclamat la necessitat d’aprofundir en l’estudi de la dinàmica social i econòmica tant de Barcelona com de Catalunya a la fi de l’Edat Mitjana.

Fent-nos ressò d’aquest clam, aprofitem les recerques dutes a terme en diferents àmbits per plantejar el present col·loqui, amb l'objectiu d’analitzar de forma crítica alguns indicadors significatius que ens permetin mostrar l’evolució de la conjuntura a la capital del Principat en el decurs dels dos darrers segles de l’època medieval. Prioritzarem, sobretot, l’anàlisi de les finances municipals –un dels aspectes més negligits per la interpretació tradicional–, i alhora situarem les dades que se’n puguin derivar en un context més ampli, integrant-hi altres indicadors de caràcter fonamentalment econòmic i comparant el que va succeir a Barcelona amb el que va passar a la resta de Catalunya i a la Corona d’Aragó coetàniament. Tot plegat, sense perdre de vista el marc historiogràfic, amb el propòsit d’oferir nous elements de reflexió i enriquir la visió que s’ha ofert fins avui de la crisi d’una de les principals ciutats de la Mediterrània al tombant de l'època moderna.


Seminari Barcelona en crisi? La ciutat al segle XV

Museu d'Història de Barcelona (MUHBA)
Sala de Martí l’Humà
Plaça del Rei, s/n
Telèfon 93 256 21 00
museuhistoria@bcn.cat

Entrada gratuïta. Es recomana reserva prèvia



dilluns, 14 d’agost de 2017

Activitats al Rec Comtal i la Casa de les Aigües de Montcada




Activitats al Rec Comtal i la Casa de les Aigües, promogudes pel Museu Municipal de Montcada, per als mesos de setembre, octubre, novembre i desembre. Taller, rutes i visites per celebrar les Jornades Europees de Patrimoni, Dia Mundial dels Ocells, 48h BCN Open House, II Setmana del Turisme Industrial de Catalunya i Setmana de la Ciència.


Informació

Museu Municipal de Montcada i Reixac
Telèfon: 935 651 122
museumunicipal@montcada.org

dimarts, 25 de juliol de 2017

Transformació d'una ciutat olímpica: Barcelona 1986-1992

La platja de la Mar Bella sota el pas a nivell del carrer de la Jonquera,
l'any 1974, abans de les obres de la Vila Olímpica
Arxiu Històric del Poblenou


Per celebrar els 25 anys de la celebració del Jocs Olímpics de Barcelona, inaugurats el 25 de juliol de 1992, us adjunto el vídeo Transformació d'una ciutat olímpica: Barcelona 1986-1992, filmat en VHS i animat amb timelapse, i que podeu veure al final de l'apunt. Les imatges ens mostren les transformacions urbanístiques fetes a Barcelona a les àrees on es van celebrar els jocs i en el nusos de comunicacions: jugueu a reconèixer-los. Són sis anys d'obres resumits en poc més de vuit minuts.


Vista aèria de la muntanya de Montjuïc, a la dècada de 1970


Acompanyo la filmació amb dues imatges preolímpiques de la Mar Bella, al Poblenou, i de la muntanya de Montjuïc, amb l'estadi envoltat dels barris de barraques de Can Valero, Can Valero Petit i Les Banderes, el castell al fons i el cementiri a la dreta. Són només dos exemples dels molts que podríem triar. Les fotografies no són idíl·liques, però segurament despertaran en algunes persones sentiments que obviaran l'estat de deixadesa, abandonament i brutícia d'aquests dos marges de la ciutat però, tanmateix, habitats per persones. Si voleu un altre exemple, potser més sagnant perquè va implicar la desaparició d'un barri sencer de Barcelona, podeu veure "L'últim viatge a Icària (1987)".




Transformació d'una ciutat olímpica: Barcelona 1986-1992
Direcció: Emili Vendrell
Realització: Mariona Omedes i Clara Films
Producció: Josep Clanche, Clara Films i Oframe Store

dissabte, 22 de juliol de 2017

El Born reivindicat (1971-2001)

El mercat del Born (segle XVIII)


L'exposició El Born reivindicat (1971-2001) està oberta al públic fins al 26 de novembre de 2017, a l'Espai Sebastià Dalmau de l'antic mercat.

El mercat del Born ja es documenta a l’època medieval (segle XIII), al passeig homònim que fa, durant segles, de plaça major de Barcelona. Al llarg dels anys va anar desenvolupant l’activitat comercial a l’aire lliure, fins que l’any 1876 les parades dels venedors van allotjar-se dins un nou edifici metàl·lic, acabat de construir. Sobre el seu origen, vegeu l'article "L'origen dels mercats medievals a Barcelona".


El mercat del Born en construcció


Des d’aleshores fins al 1921 va ser un mercat al detall. A partir de la segona dècada del segle XX es va convertir en el principal punt de venda i distribució a l’engròs de fruites i verdures, fins que l’any 1971 tota l’activitat es va desplaçar al centre logístic de Mercabarna, a la Zona Franca.

Començava una nova etapa per al Born. Enmig de reivindicacions i incerteses, va esdevenir un espai de Barcelona que possibilitava uns usos totalment diferents als que havia tingut fins llavors. El llegat fotogràfic d’aquells temps ens permet fer un recorregut pels principals esdeveniments.




EL BORN REIVINDICAT

Escenari d’una llarga i intensa reivindicació veïnal, entre els anys 1971 i 2001 el Born es va convertir en un dels centres neuràlgics de Ciutat Vella, adient per a les activitats multitudinàries que necessitaven un recinte gran, cobert i tancat; concerts, mítings, exposicions, fires, obres de teatre i festes, van ser protagonistes a les velles estructures de l’antic mercat de fruites i verdures, mentre els ecos del franquisme encara ressonaven per places i carrers. Tota una amalgama d’actuacions que li van donar una personalitat desconeguda fins aquell moment, i van omplir de vida un espai i un barri que maldava per ressorgir entre les primeres llums de la transició democràtica. El Born va donar cabuda a la florent activitat social i artística d’aquells temps, tant emocionants com incerts.

EL BORN DEL TEATRE

L’antic mercat també va ser plataforma per a múltiples espectacles d’arts escèniques. Com en d’altres activitats, la varietat d’estils i temàtiques en va ser el principal leitmotiv, sempre amb un caràcter cívic i veïnal, en què van ser un bon exemple les festes de carnaval. En teatre, una de les obres més destacades va ser Don Juan Tenorio (1976), emmarcada en unes jornades de reivindicació social i professional de l’Assemblea de Treballadors de l’Espectacle, que s’acabava de constituir. A més va coincidir, expressament, amb el primer aniversari de la mort de Franco. El repartiment va comptar amb una bona colla de “joves promeses” del teatre català com Juanjo Puigcorbé, Assumpta Serna o Sílvia Munt, entre d’altres, sota la direcció de Mario Gas: actors i actrius que després van esdevenir autèntiques estrelles, tant als escenaris com a la gran pantalla.

EL BORN, L’EDIFICI

Una de les primeres demandes veïnals va ser la lluita per conservar i restaurar l’edifici, que ja era considerat un element de primera categoria del patrimoni històric de la ciutat. Mentre a altres ciutats europees alguns d’aquests mercats van ser aterrats, col·lectius d’arquitectes i de defensa del patrimoni van insistir en la importància de preservar-lo. Es van presentar diferents projectes per a la rehabilitació del vell edifici, i gràcies a la pressió veïnal va ser restaurat íntegrament per primera vegada entre el 1977 i el 1982. L’estat decadent de la construcció va servir de decorat en el rodatge d’algunes escenes del film Alícia a l’Espanya de les meravelles, dirigida per Jordi Feliu (1978). En la pel·lícula, la “ruïna” del Born servia com a metàfora d’una Espanya plena de clarobscurs, que vivia un moment d’efervescència dels sentiments contestataris dins la fragilitat de la primera democràcia.

EL BORN DE LES EXPOSICIONS

La gran superfície coberta del vell mercat també va esdevenir un lloc ideal per a l’organització d’exposicions i mostres diverses. La primera prova va ser l’exposició “Roses i art floral”, l’any 1978. Tot seguit s’hi van celebrar altres muntatges com les ja mítiques exposicions “L’obra pública a Catalunya” (1982), consagrada a explicar les noves infraestructures endegades llavors; “Catalunya, la fàbrica d’Espanya”, dedicada a la revolució industrial (1985), i “Planeta esport” (1989), emmarcada en el context de la Barcelona preolímpica.


El Mercat del Born als anys 70 Pérez de Rozas


EL BORN “POLÍTIC”

Arribada la democràcia, el recinte de seguida va ser atractiu per als partits polítics protagonistes en les primeres eleccions, enmig de la transició. El Born interessava perquè era un dels pocs recintes de Ciutat Vella coberts i de grans dimensions. D’altra banda, els nous polítics eren ben conscients de la força veïnal del barri i de l’Associació de Veïns del Casc Antic, que va capitalitzar algunes de les accions reivindicatives més sonades dels anys 70 barcelonins. A la dècada següent, la majoria de formacions i líders polítics van celebrar al Born alguns dels seus mítings més multitudinaris. Tal com es veu en les imatges, hi van desfilar les primeres espases del Partit Comunista, el PSC, l’antiga Convergència i Unió, Alianza Popular (futur PP), etc.

EL BORN DELS CONCERTS

Una de les activitats que va mostrar més el caràcter reivindicatiu del barri va ser, sense cap mena de dubte, la celebració de concerts. La monumentalitat de l’edifici va permetre albergar una gran quantitat d’actuacions, amb una varietat considerable d’estils, des de les festes majors del barri fins a concerts de rock, jazz o balls populars. Els concerts organitzats en actes polítics van tenir un paper especialment significatiu. En prop de 40 anys, la nòmina d’artistes i grups consolidats és llarga i prestigiosa: des de Montserrat Caballé o Dyango fins a Nina Simone, passant per cantautors com Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Pau Riba i el rock-and-roll llatí de La Salseta del Poble Sec.


Atraccions infantils al Born durant una festa organitzada per CDC
Autor: Pere Virgili (1990)


EL BORN DE LES FIRES

L’especial ubicació del Born i l’àmplia capacitat el van convertir en un punt clau en l’organització de fires sectorials de format mitjà, diferents de les que ja llavors es celebraven a Fira de Barcelona. Unes de les més destacades van ser la Fira del Llibre i el Saló Internacional del Còmic. Sobresurt, d’una manera especial, la coneguda Fira del Disc del Col·leccionista, fundada l’any 1985 pel recentment desaparegut Joan Tardà, autèntic melòman, locutor radiofònic i promotor de concerts. Aquesta fira es va celebrar al mercat set vegades consecutivament, entre el 1987 i el 1993. En el record de molts barcelonins hi ha les subhastes d’objectes de grans estrelles, tan preuats pels amants de la música. Altres fires destacables van ser el Saló de Moda, la fira Autoretro, la fira Rural Tur o la Mostra de Teixits.

EL BORN DELS VEÏNS

A finals dels anys 90 comença a qüestionar-se quin havia de ser l’ús definitiu del Born. Algunes propostes van prendre força, com la idea d’ubicar-hi la Biblioteca Provincial de Barcelona. L’inici de les obres d’adequació va comportar l’aparició de les restes arqueològiques de l’antic barri del Born, del segle XVII i XVIII, fossilitzat sota la planta del mercat. Els mitjans se’n van fer ressò i va sorgir un debat ben viu, amb opinions diverses des del món de la cultura, l’arquitectura i la política, entre d’altres. Finalment les excavacions van revelar el caràcter excepcional del lloc com a recinte arqueològic, i l’estudi i la difusió de les excavacions van ser la base sobre la qual el Born s’ha consolidat, avui, com un dels centres culturals de referència a Barcelona.

EL BORN, UNA NOVA ETAPA

A finals dels anys 90 comença a qüestionar-se quin havia de ser l’ús definitiu del Born. Algunes propostes van prendre força, com la idea d’ubicar-hi la Biblioteca Provincial de Barcelona. L’inici de les obres d’adequació va comportar l’aparició de les restes arqueològiques de l’antic barri del Born, del segle XVII i XVIII, fossilitzat sota la planta del mercat. Els mitjans se’n van fer ressò i va sorgir un debat ben viu, amb opinions diverses des del món de la cultura, l’arquitectura i la política, entre d’altres. Finalment les excavacions van revelar el caràcter excepcional del lloc com a recinte arqueològic, i l’estudi i la difusió de les excavacions van ser la base sobre la qual el Born s’ha consolidat, avui, com un dels centres culturals de referència a Barcelona.

dijous, 13 de juliol de 2017

II Simposi Internacional d'Arqueologia de Barcelona El Born CCM. El Rec Comtal: l'aigua dibuixa la ciutat



Ens complau fer-vos saber que els propers 15, 16 i 17 de març de 2018, El Born Centre de Cultura i Memòria organitzarà el II Simposi Internacional d’Arqueologia a El Born CCM, que tindrà per objecte l’estudi del Rec Comtal de Barcelona.

El Rec Comtal és una de les estructures hidràuliques més importants de la història de la ciutat de Barcelona. No en coneixem amb exactitud el seu origen, però sí que podem afirmar que és hereu de l’aqüeducte romà del segle I, que va funcionar fins al segle XX. L’aigua és un element essencial per al desenvolupament de la vida d’una comunitat. La captació i el control de l’aigua ha estat un dels interessos principals de les comunitats humanes. En concret, els romans van ser uns grans enginyers i arquitectes hidràulics i van projectar i construir una xarxa considerable d’estructures amb relació a l’aigua: aqüeductes, canalitzacions, fonts, conjunts termals, clavegueres, etcètera.

El rec era un canal a cel obert que, al llarg de 13 km de recorregut, anava creuant el pla de Barcelona des de les fonts de Montcada fins al mar. A redós d’aquesta gran estructura van néixer i es van consolidar diferents nuclis, que ara configuren alguns barris de Barcelona, El Rec passa per cinc districtes de la Ciutat. El Rec va evolucionar al llarg dels canvis polítics i socials que van marcar el nostre territori, des d’època altmedieval fins al segle XX, en què el Rec va desaparèixer com a estructura, però no com a espai de memòria.

El Rec Comtal és un i en són molts alhora. Diversos conceptes i activitats permeten aproximar-nos-hi: la gestió de l’aigua, l’agricultura, l’economia, el treball, l’urbanisme, l’enginyeria, el lleure, el patrimoni, el coneixement… Des d’aquesta perspectiva, actualment l’Ajuntament de Barcelona treballa en un projecte de recuperació i valoració del Rec. A través del II Simposi Internacional d’Arqueologia, a El Born CCM volem donar visibilitat a totes aquelles recerques que, des de diverses vessants, ens han de permetre entendre l’estructura del Rec Comtal com una empremta viva del nostre passat en el present actual i, alhora, com a font per a diversos àmbits de coneixement.

En una segona circular, que es publicarà la segona quinzena del proper mes de setembre, s’hi concretaran alguns dels noms dels ponents i els títols de les seves contribucions.


dijous, 1 de juny de 2017

Trobada de centres d'estudis d'història local



El dissabte 17 de juny, el Born Centre de Cultura i Memòria acull la jornada “Reptes i oportunitats de la recerca local a Barcelona”, organitzada per l’Institut dels Passats Presents i l’Arxiu Municipal de Barcelona.

La trobada tindrà lloc a la sala Moragues, entre les 9 i les 18 h, i donarà a conèixer la situació actual dels estudis sobre memòria històrica dels barris de la capital catalana. Les sessions seran una oportunitat per posar en comú les experiències dels centres de recerca i els investigadors sobre la història dels barris de Barcelona i els recursos municipals en matèria d’arxius al servei de la ciutat. La trobada està adreçada, en particular, als membres de centres d’estudis i investigadors i, en general, a totes aquelles persones interessades en la recerca sobre història de Barcelona.

L’organització d’aquesta jornada s’emmarca en la col·laboració que l’Arxiu Municipal de Barcelona ha mantingut al llarg dels anys, especialment a través de la xarxa d’Arxius Municipals de Districte, amb els centres d’estudis del territori.

L’activitat és gratuïta. Per formalitzar la inscripció cal adreçar-se, abans del 14 de juny, al correu electrònic arxcap@bcn.cat, tot aportant nom i cognoms, adreça electrònica, telèfon de contacte i, si escau, l’entitat vinculada a la qual es pertany.

Més informació en aquest enllaç.

divendres, 12 de maig de 2017

Opuscles d'Història del Raval



El barri del Raval, amb el nucli hereu de l'antic antic Barri Xino, ha estat convertit, històricament i de manera injusta, en instrument i objecte de criminalització i especulació urbanística amb la consegüent afectació dels seus veïns, que es veuen avocats a abandonar casa seva.

Davant d'aquesta situació, els Opuscles d'Història del Barri del Raval volen ser una eina per recuperar la memòria històrica i col·lectiva del barri. La presentació, que es farà el divendres 19 de mai, a les 20:30h, a la Llibreria Caníbal del carrer de Nàpols, 314, serà a càrrec de la historiadora Elsa Plaza i Miquel Vallès, dos dels impulsors d'aquesta col·lecció i autors d'alguns dels títols.

dissabte, 6 de maig de 2017

La muralla romana de Barcino: noves perspectives



Dilluns 8 de maig, a les 19h, conferència "La muralla romana de Barcino: noves perspectives", d'Alessandro Ravotto, dins del cicle Diàlegs d'Història Urbana i Patrimoni del Museu d'Història de Barcelona. Sala Martí l'Humà, plaça del Rei.

dimarts, 2 de maig de 2017

Reobertura de la Casa de l'Aigua de Trinitat Vella



Dissabte 6 de maig de 2017, a les 11h, es reobriran les instal·lacions de la Casa de l'Aigua de Trinitat Vella, esdeveniment al qual seguirà un programa d'activitats i seminaris que es desenvoluparan al llarg de tot l'any.

La Casa de l'Aigua de Trinitat Vella de la companyia pública Aigües de Montcada va ser projectada per l’arquitecte Pere Falqués l’any 1915, després que una epidèmia de tifus s’estengués per la ciutat a través, precisament, de l’aigua contaminada. L’edifici, d’estètica modernista, es va construir a l’actual Parc de les Aigües de la Trinitat Vella i va entrar en funcionament l’any 1919. Des de la Trinitat Vella es bombejava cap el dipòsit de Trinitat Nova, on es clorava i era canalitzada fins a Ciutat Vella i la Barceloneta.

Actualment, la Casa de l'Aigua és un conjunt patrimonial on les activitats museístiques con viuen amb programes de caràcter social. El MUHBA, en col·laboració amb el Districte de Sant Andreu i els centres d'estudis locals, posa en marxa a partir del proper dissabte 6 de maig el conjunt d'activitats que es descriu en el programa que encapçala aquest apunt.




El llibre El Rec Comtal. 1.000 anys d'història és gairebé exhaurit però encara el podeu trobar a la llibreria de la Sala Ciutat, del carrer Ciutat, 2, de Barcelona, al costat de l'Ajuntament.

divendres, 28 d’abril de 2017

Barcelona, ciutat de vestigis



Barcelona, ciutat de vestigis
Passejades per les petjades de la història


Barcelona, ciutat de vestigis ens mostra la memòria de la ciutat de Barcelona a través de la veu de les seves pedres, carrers, monuments, places, és a dir, tot allò que dóna forma i vida a la ciutat. Aquestes petjades per la història ens conviden a tornar a la prehistòria i a reconstruir l'aqüeducte romà, el camí d'Horta, el rec Comtal, Sant Antoni, les muralles i les rondes, visitarem el Paral·lel, Icària i la ciutat més científica. Un viatge en què se'ns conduirà "des de Montjuïc fins al cel", passant per llocs tan inversemblants com Anvers o Istanbul.

Malgrat no ser una guia en el sentit estricte de la paraula, Barcelona, ciutat de vestigis ens permet recórrer la ciutat seguint diversos elements que, aparentment aïllats, acaben dibuixant un camí físic que podem recórrer amb la curiositat del viatger, però que també permeten confegir un relat que ens dóna la possibilitat de reconstruir la història a través de la lectura.

La ciutat és una entitat en transformació contínua, en la qual passat i present lluiten permanentment per l’espai. La ciutat moderna se superposa a l’antiga, i aquesta, en un procés de monumentalització, sobreviu en forma d’esglésies, palaus, places i carrers. Els monuments i el paisatge urbà ens expliquen una part d’aquesta història, però difícilment la podem copsar sempre en conjunt. Ni tan sols Ciutat Vella forma un conjunt homogeni, perquè l’obertura de nous carrers modifica l’entramat històric, noves construccions substitueixen les velles i allà on abans hi va haver un cementiri avui hi ha una plaça.

En aquest llibre els monuments ens parlaran, més enllà de la seva història, del motiu que els situa en un indret determinat, i acompanyats de vestigis que no sempre resulten evidents podrem entendre el perquè del traçat d’alguns carrers, si és veritat que les pedres parlen o què s’amaga al subsòl.


*


Presentat per l'antropòleg, escriptor i periodista Xavier Theros, el dia 16 de març a la Sala Ciutat de l'Ajuntament (carrer de la Ciutat, 2).