dimarts, 25 de juliol de 2017

Transformació d'una ciutat olímpica: Barcelona 1986-1992

La platja de la Mar Bella sota el pas a nivell del carrer de la Jonquera,
l'any 1974, abans de les obres de la Vila Olímpica
Arxiu Històric del Poblenou


Per celebrar els 25 anys de la celebració del Jocs Olímpics de Barcelona, inaugurats el 25 de juliol de 1992, us adjunto el vídeo Transformació d'una ciutat olímpica: Barcelona 1986-1992, filmat en VHS i animat amb timelapse, i que podeu veure al final de l'apunt. Les imatges ens mostren les transformacions urbanístiques fetes a Barcelona a les àrees on es van celebrar els jocs i en el nusos de comunicacions: jugueu a reconèixer-los. Són sis anys d'obres resumits en poc més de vuit minuts.


Vista aèria de la muntanya de Montjuïc, a la dècada de 1970


Acompanyo la filmació amb dues imatges preolímpiques de la Mar Bella, al Poblenou, i de la muntanya de Montjuïc, amb l'estadi envoltat dels barris de barraques de Can Valero, Can Valero Petit i Les Banderes, el castell al fons i el cementiri a la dreta. Són només dos exemples dels molts que podríem triar. Les fotografies no són idíl·liques, però segurament despertaran en algunes persones sentiments que obviaran l'estat de deixadesa, abandonament i brutícia d'aquests dos marges de la ciutat però, tanmateix, habitats per persones. Si voleu un altre exemple, potser més sagnant perquè va implicar la desaparició d'un barri sencer de Barcelona, podeu veure "L'últim viatge a Icària (1987)".




Transformació d'una ciutat olímpica: Barcelona 1986-1992
Direcció: Emili Vendrell
Realització: Mariona Omedes i Clara Films
Producció: Josep Clanche, Clara Films i Oframe Store

8 comentaris:

  1. No sóc a casa i donada la connexió inalámbrica, de l'Ajuntament per cert, no puc veure el vídeo, amb prou feines puc llegir esperant una bona estona que es carregui la pàgina... pero crec que conec aquest vídeo. Va circular força en els dies de les Olimpiades... Si surt un pagès fent l'hort i de repent l'hort es converteix en les rondes, és el mateix, jaja. Em va impactar aquella imatge. Salutacions.

    ResponElimina
  2. Sí, justament jo també recordava aquesta imatge del pagès! La transformació de la ciutat va ser aleshores radical, amb les coses positives i també negatives que tot aquell procés va comportar... Tècnicament, el vídeo em continua deixant amb la boca oberta! Salut!

    ResponElimina
  3. Sí, el del pagès! Certament és un bon vídeo. I sobre el canvis urbanístics, doncs és cert: hi ha coses que estan molt bé, però d'altres són un desastre, entre elles la destrucció del record industrial del Poblenou i de l'estructura urbanística.

    ResponElimina
  4. A veces parece que hablemos de dibujos animados.
    Vivimos en una mierda.
    Fue una porquería.
    Y sobrevivimos como pudimos.

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps què passa, Miquel? Que el cervell és un trampós i fabrica records per protegir-se. No tothom té el criteri i la força per enfrontar-se a la realitat i escupir-li a la cara com tu. Sort en tenin de tenir-te, amic meu, per no caure en el parany de la idealització.

      Elimina
  5. Y nadamos en al fango..
    ¿y sabes que pasa ?, tal como dices, que mi persona se puede ir escapando del ambiente.
    Que no estoy detrás de nóminas. Que no tengo hijos que mantener, ni hipotecas que financiar, ni saludos que devolver...
    Que beso a quien quiero (no hay obligaciones) y que se que quien no puede responder es porque no desea dejar su impronta..¿a papá mono bananas verdes ?...
    Entiendo todo y a todos. Y entiendo el porqué, el seguimiento, las respuestas y los olvidos calculados...Pero mi pensamiento sigue intacto.
    Puedo escupir hacia arriba y reirme de que me caiga la saliva en la cara ( en realidad un gargajo ¡), pero puedo saber que hay quien entiende mi postura.
    A veces, amigo, subo la cuesta lateral de Montjuïc a la paralela de Nou de la Rambla... y cuando estoy sólo (con acento en la o, man que la Academia diga lo que quiera), meto una meada junto al Camino de Valencia... Me retrotaigo medio siglo atrás, y miro como si fuera ese ayer.
    Tu no habías sido proyectado, y yo ya era viejo mentalmente.
    Cuando nos tomemos otro café hablaremos.
    T´estimo...jódete, amic.......pero t´estimo
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'emociones, Miquel! Una abraçada molt forta!

      Elimina
  6. Un abrazo de todo corazón . Siempre te tengo presente.
    Salut

    ResponElimina