dimecres, 4 de febrer de 2015

La muralla oculta de Barcino

Mapa esquemàtic aproximat de la situació de Barcino en l'època en què va ser fundada (15-13 AEC)


L’antiga Barcino és encara visible als carrers de la ciutat: plaça de la Seu i plaça Nova, als carrers de la Palla, Banys Nous, Call, Avinyó, Regomir, Correu Vell, plaça dels Traginers, carrers Subtinent Navarro i Tapineria, plaça de Ramon Berenguer el Gran i avinguda de la Catedral, a més de les restes del subsòl de la plaça del Rei. Però ho és també a l’interior d’alguns edificis. Un petit recorregut per Ciutat Vella fa possible un viatge en el temps, fins a 2.000 anys enrere, quan Barcelona era una petita colònia romana i s’enfortia gràcies a les muralles, la primera, la fundacional, bastida el segle I AEC (se'n poden veure restes a la plaça de la Seu, a la Casa de l'Ardiaca i al Museu d'Història de la Ciutat), i la segona, del segle IV, que perdura tot i el pas dels anys, i que és la que podem veure seguint el perímetre exterior.

Al carrer d’Avinyó 19 l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore (AEEF) és l’únic lloc a la ciutat on es pot entrar a la muralla, entre la fortificació construïda al segle I AEC per delimitar la ciutat i la construïda al segle IV, més robusta i defensiva. A l’edat mitjana era habitual fer obertures a la muralla i sostreure la runa que omplia l’espai entre els dos murs per ampliar els habitatges. A través de l’AEEF es pot accedir a l’interior de les torres 52 i 53 de la fortificació i fins i tot asseure-s’hi, perquè hi ha taules, cadires i una llar de foc. Un dels socis de l’entitat, Alfred Lloré, va començar a picar la paret l’any 1957 perquè sospitava que al darrere hi trobaria la muralla. Els treballs van acabar l’any 1987, i actualment l’indret es pot visitar entre setmana (excepte el dijous), de les 19 a les 21 hores, fent una reserva prèvia.

També hi ha restes de la muralla en el restaurant del carrer Avinyó 19. A la pàgina de FB de quan era El Gallo Kiriko hi trobareu fotografies i un vídeo.

A la botiga de bijuteria i complements Woman`Store, situat al local 3 de número 1 del carrer del Call, un cartell convida a veure la muralla romana. A l’interior del local, just entre els emprovadors i els penja-robes, es pot admirar un tram majestuós de la torre 62. Fins i tot es pot observar un tros de columna, una evidència que en la construcció del mur sovint s’aprofitaven peces d’altres edificacions. Uns quants metres més enllà, al carrer dels Banys Nous, la cafeteria modernista La Granja també conserva al menjador una paret de l’època.

Al Centre de Teràpia Ocupacional la Sínia, també del carrer Banys Nous, en el número 16, els agrada rebre visites i explicar que, fa 25 anys, la primera muralla del segle I AEC va aparèixer en unes obres d'ampliació.

El Mercer Hotel Barcelona, situat al carrer dels Lledó, té el privilegi de poder fer les reunions de treball dins una torre romana, la número 28. Està molt ben conservada, i sovint es converteix en un menjador. El restaurant de l’hotel i la zona de bar també estan flanquejats per la segona muralla del segle IV EC, i la biblioteca reposa sobre l’antic camí de ronda, que unia totes les torres. De fet, encara és visible amb molta claredat la porta d’entrada a la torre número 29. A l'exterior de l'hotel, al carrer Subtinent Navarro, s'hi troba l'última part de la muralla que ha quedat al descobert, després d'enderrocar dos edificis.

El Centre Cívic Pati Llimona, al carrer del Regomir, amaga unes restes inigualables. A causa d’una ampliació del centre, les termes públiques de Barcino van quedar al descobert. Els mariners i viatjants s’hi podien banyar abans d’entrar a la ciutat, a la qual accedien per la Porta de Mar, també visible des de la sala d’exposicions del centre, la Sala de les Ruïnes. Era un pas lateral per a vianants que s’ha pogut restaurar tal com era. D’altres restes han patit modificacions al llarg de la història, com el tram de muralla adjacent, on es pot observar clarament una llar de foc. L’espai està gestionat pel Museu d’Història de Barcelona i es pot visitar amb l’acompanyament d’un voluntari que també ofereix informació històrica.


Plànol de les restes romanes documentades
Font: MUHBA


Si voleu seguir els vestigis de l'aqüeducte romà de Barcino, llegiu la guia que trobareu aquí.




14 comentaris:

  1. Sempre ens descobreixes recons amagats de BCN,,,,,,quantes coses mes i deu haver-hi ?????

    ResponElimina
    Respostes
    1. Barcelona amaga molts racons, Jaume. Llàstima que no tots són accessibles. De muralla romana, per exemple, n'hi ha més, però és en cases particulars.

      Elimina
  2. Una buena información los que quieran ver de cerca y tocar las viejas murallas. Un abrazo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias a ti, Andrés. Seguro que nos las enseñarás con tu cámara.

      Elimina
  3. Esplèndid, Enric.
    És molt d'agrair el que fas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Miquel. Mai es fa prou per mostrar la gran riquesa monumental de la nostra ciutat.

      Elimina
  4. La fascinació per les runes i sobretot per la resurrecció de les runes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És com un cercle viciós, Galderich: enderroquem per després recuperar amb ulls innocents com els d'un nen.

      Elimina
  5. Respostes
    1. Gràcies, Miquel. La feina grossa l'ha fet l'Ajuntament amb el vídeo, però com veus, hi ha més trams ocults de la muralla.

      Elimina
  6. Sempre ensenyant-nos coses.Una vocació necessària, i que valorem poc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Oriol. Tots, com tu, anem posant els nostra gra de sorra.

      Elimina