Dimecres 8 d'abril de 2015 quedarà marcat com un dia feliç en els annals de la història del blog
Bereshit i de tots els amants de la història de Barcelona. Es va presentar a l'Auditori de Can Fabra, el projecte del Parc del Rec Comtal que es durà a terme en el recinte arqueològic situat en el carrer Fernando Pessoa de Sant Andreu de Palomar. L'acte va ser organitzat pel Centre d'Estudis Ignasi Iglésias i presentat pel seu vicepresident, Manuel Martín, un dels màxims especialistes en el Rec Comtal, i el projecte té el suport de la Fundació Agbar.
Aquest jaciment té la singularitat de comptar amb restes de l'aqüeducte romà de Barcino, del Rec Comtal, un pont, restes de calçada i les ruïnes de l'antic Molí Vell de Sant Andreu. Aquesta actuació coincideix en el temps amb la rehabilitació del tram descobert de Montcada i Reixac i del barri de Vallbona del districte de Nou Barris. És l'única resta viva del Rec, que no només porta aigua neta, sinó que rega les hortes de la Ponderosa a Vallbona i té un ús recreatiu per als veïns del barri de Can Sant Joan. A tot plegat s'hi han d'afegir els 400 metres del Rec Comtal que seran recuperats a la futura plaça de les Glòries.
A banda d'això, el projecte es planteja una recuperació integral del traçat del Rec en la mesura que el territori i l'urbanisme ho permeti, com va explicar Vicente Guallart, arquitecte en cap de l'Ajuntament de Barcelona. En aquest sentit, Carme Miró, directora del Pla Barcino del Servei d'Arqueologia de Barcelona, va explicar que s'està bolcant tota la informació cartogràfica i imatges aèries sobre planimetria per localitzar el recorregut sencer del Rec i les seves diverses ramificacions i desviacions sofertes al llar dels 2000 any d'història d'aquesta conducció d'aigua que va substituir, el segle X, l'antic aqüeducte romà, i que va subsistir fins a principis del segle XX. A partir d'aquí, les actuacions arqueològiques marcaran el calendari de les obres i la possibilitat o no de recuperar el Rec en tota la seva extensió.
A l'aspecte paisatgístic (es recuperarà la vegetació de ribera original) i monumental s'hi ha de sumar que s'estudiarà la possibilitat que el Rec Comtal torni a portar aigua i recuperi l'aspecte l'aspecte que va tenir en el passat, a banda que servirà per explicar com i de quina manera la història de Barcelona i dels antics municipis del Pla (Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals) en són subsidiàries tant pel que fa a l'agricultura i la indústria com a l'urbanisme. De moment, el tram que es recuperarà a la plaça de les Glòries ja té previst portar aigua.
Hi ha encara, però, un pas previ molt important: el Rec no està protegit ni patrimonialment ni urbanísticament. És urgent fer-ho per evitar que puguin desaparèixer elements importants. A aquesta voluntat política per part del consistori barceloní cal buscar la complicitat ciutadana i crear una consciència de conservació que permeti fer-ho aviat per poder recuperar aquest passat urbà i el seu entorn natural per etapes, a mitjà i llarg termini, en 20 anys, com va assenyalar Guallart. I en aquest sentit, Jaume Seda, president del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, va posar sobre la taula la necessitat d'aplegar els centres d'estudis locals dels barris relacionats amb el Rec Comtal per crear una plataforma que col·labori estretament amb l'Ajuntament i el Servei d'Arqueologia. Aquesta ja era la idea que Carme Miró tenia en el cap, raó per la qual properament es presentarà un congrés amb el qual ja ens hem compromès a treballar des del blog
El Rec Comtal i com a membres del Taller d'Història del Clot-Camp de l'Arpa i de Tot Història Associació Cultural.
_1913.jpg)
