dissabte, 30 de setembre de 2017

La Barcelona del NO-DO (1943-1981)



A causa de l'actuació policial contra les persones que volien votar n el referèndum, ha estat ajornada la conferència que el proper dilluns 2 d'octubre, havia de fer l'historiador Xavier Cazeneuve: La Barcelona del NO-DO (1943-1981), a la Sala Martí l'Humà del Museu d'Història de Barcelona.

La xerrada ens havia de mostrar la mirada que el règim franquista va oferir de la ciutat durant la postguerra i el tardofranquisme, a través dels documentals que es projectaven a les sales de cinema, amb el lema "El mundo entero al alcance de todos los españoles".

El NO-DO (acrònim de Noticiarios y Documentales) era un noticiari setmanal d'exhibició obligatòria i amb caràcter exclusiu, que es projectava a tots els cinemes de l'Estat abans de la pel·lícula (o les pel·lícules, en el cas dels cinemes de barri).

Després d'una etapa prèvia durant la Guerra civil en la qual va dur el títol de Noticieros, la primera projecció amb el nom de No-Do es va efectuar el 4 de gener de 1943 i es va mantenir com a obligatori fins al gener de 1976. A partir d'aquesta data, es va exhibir de manera voluntària fins a 1981.




El NO-DO era de caràcter exclusiu: no es podien projectar altres noticiaris perquè d'aquesta manera es controlava que hi hagués una única realitat. Com deia la resolució de creació publicada en el BOE el 22 de desembre de 1942, "con el fin de mantener, con impulso propio y directriz adecuada, la información cinematográfica nacional".

La Dictadura va tenir molta cura de mantenir aquesta mirada única amagant qualsevol altra realitat, a vegades no mostrant-la, a vegades directament negant-la com ho feia amb la prostitució, la pobresa o el barraquisme, sense oblidar, és clar altres realitats culturals, o reduint-les a un caràcter folklòric. Ben aviat, l'octubre de 1939, es filmava Barcelona, ritmo de un día, dirigida per Antonio Román, a qui alguns recordaran per ser el director de Los últimos de Filipinas (1945). Mireu el documental a l'enllaç i hi veureu una Barcelona que no mostra el més mínim senyal d'haver acabat de patir una guerra i d'haver estat bombardejada.


L'arxiu històric del NO-DO, que custodia la Filmoteca Nacional de España, és tot digitalitzat i és consultable en línia a la web de la Filmoteca. 6.573 documents i 1.719 hores de contingut, que apleguen els noticiaris i els suplements "Revista Imágenes", "Imágenes del Deporte", "Documentales B/N" i "Documentales Color".



divendres, 8 de setembre de 2017

Barcelona en crisi? La ciutat al segle XV



Durant els darrers anys, els historiadors s’han interessat per la qüestió de la crisi baixmedieval a l'occident europeu i han revisat la explicació tradicional que habitualment havia associat els últims segles de l’Edat Mitjana a un moment de decadència. En el cas de la península Ibèrica també s’ha posat de manifest l’especificitat regional d’aquest territori i, tant a Castella com a la Corona d’Aragó, s’han relativitzat força les dificultats econòmiques documentades durant el període esmentat considerades més aviat com a episodis conjunturals dins d’una “crisi creativa”.

Tanmateix, a la corona aragonesa encara persisteix el dubte del cas català amb Barcelona al capdavant. Malgrat els esforços per matisar la imatge apocalíptica del període, el pes historiogràfic de Jaume Vicens Vives i de Pierre Vilar ha dificultat considerablement la revisió del relat de la crisi de la Ciutat Comtal durant el segle XV, construït fa més de setanta anys. Davant d’aquest fet i dels indicis contradictoris que s'han anat documentant hi ha hagut diversos autors que, fent palesa la riquesa dels nostres arxius, han reclamat la necessitat d’aprofundir en l’estudi de la dinàmica social i econòmica tant de Barcelona com de Catalunya a la fi de l’Edat Mitjana.

Fent-nos ressò d’aquest clam, aprofitem les recerques dutes a terme en diferents àmbits per plantejar el present col·loqui, amb l'objectiu d’analitzar de forma crítica alguns indicadors significatius que ens permetin mostrar l’evolució de la conjuntura a la capital del Principat en el decurs dels dos darrers segles de l’època medieval. Prioritzarem, sobretot, l’anàlisi de les finances municipals –un dels aspectes més negligits per la interpretació tradicional–, i alhora situarem les dades que se’n puguin derivar en un context més ampli, integrant-hi altres indicadors de caràcter fonamentalment econòmic i comparant el que va succeir a Barcelona amb el que va passar a la resta de Catalunya i a la Corona d’Aragó coetàniament. Tot plegat, sense perdre de vista el marc historiogràfic, amb el propòsit d’oferir nous elements de reflexió i enriquir la visió que s’ha ofert fins avui de la crisi d’una de les principals ciutats de la Mediterrània al tombant de l'època moderna.


Seminari Barcelona en crisi? La ciutat al segle XV

Museu d'Història de Barcelona (MUHBA)
Sala de Martí l’Humà
Plaça del Rei, s/n
Telèfon 93 256 21 00
museuhistoria@bcn.cat

Entrada gratuïta. Es recomana reserva prèvia