dissabte, 25 de novembre de 2017

Història del Paral·lel



El dimecres 29 de novembre, a les 19h, presentem Història del Paral·lel. Memòries d'un home del carrer (Comanegra, 2017), de Rossend Llurba, a la llibreria La Central del MUHBA (Baixada de la Llibreteria, 7).

De la mà d'Albert Arribas, que n'ha estat l'editor, i Xavier Albertí, director del Teatre Nacional de Catalunya, i jo mateix, que n'hem estat els autors dels pròlegs, parlarem d'un text que, per primer cop, ens explica la història del Paral·lel viscuda en primera persona per l'autor, Rossend Llurba.

Alejandro Lerroux no va ser el veritable emperador del Paral·lel, sinó que ho va ser Rossend Llurba. Llurba era, fins avui, un personatge injustament desconegut, tot i ser autor, entre moltes altres peces, del primer cuplet català: «La font del Xirineu», estrenat i interpretat el 1917 per Raquel Meller. Enguany en fa 100 anys. Fou, a més a més, un cronista imprescindible de la Barcelona de la primera meitat de segle, protagonista privilegiat de l’ambient més apoteòsic del Paral·lel, que va deixar al calaix, inèdit fins avui, el seu projecte més ambiciós: la història, in situ, de l’avinguda que ell va trepitjar, passejar, cantar i estimar. Aquest volum el posa al seu lloc i el treu a la llum per primera vegada acompanyat d’una selecció d’articles de principis de segle i de tres breus peces literàries de gran valor: «La font del Xirineu» (el cuplet abans esmentat), La cançó del Paral·lel (mosaic líric en un acte) i, com a cloenda, el conte «Il·lusió és vida».

El nom de Rossend Llurba (el Vilosell, 1887 - Barcelona, 1954) no pot tornar a caure en l’oblit i passa a ser imprescindible, des d’avui, per a qualsevol persona interessada en la cultura popular catalana de la primera meitat del segle XX, i especialment pel que fa a la seva principal artèria: el Paral·lel barceloní.



divendres, 17 de novembre de 2017

Barcelona, ciutat de vestigis



L'Ajuntament de Barcelona, la Biblioteca del Poblenou-Manuel Arranz, l'Arxiu Històric del Poblenou i la llibreria Etcètera es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre Barcelona, ciutat de vestigis. La presentació serà a càrrec de Jordi Fossas, president de l'Arxiu Històric del Poblenou, amb qui dialogarem al voltant de temes relacionats amb el Poblenou i publicats en aquest llibre, però, sobretot, del barri d'Icària, derruït durant les obres olímpiques de Barcelona 92, del Bogatell, de l'Hospital d'Infecciosos, del Somorrostro, del Cementiri...

És per aquesta raó que m'agradaria poder comptar amb la presència d'antics veïns de l'avinguda d'Icària i dels carrers que conformaven el barri per poder sentir les vostres veus i que ens expliqueu les vostres vivències com a veïns i els vostres sentiments derivats de la pèrdua del barri. M'agradaria sentir les veus d'aquells nens que tenien el carrer com a espai de joc i aventura, en un lloc allunyat del centre de la ciutat, però ple d'aquella màgia que els nens i les nenes saben crear per bastir el seu món.

L'acte tindrà lloc a l'Auditori de la Biblioteca del Poblenou-Manuel Arranz, carrer del Joncar, 35, de Barcelona, el dia 24 de novembre, a les 19 h.

Hi esteu tots convidats!


Pont sobre l'avinguda d'Icària, l'any 1986
Foto: Martí Llorens

dimecres, 15 de novembre de 2017

Barcelona orientalista



El proper dimecres 22 de novembre, a les 19 h, presentarem el llibre Barcelona orientalista (Albertí Editor, 2017), d'Oriol Pascual, a la llibreria Jaimes del carrer de València, 318.

Aquest llibre, prologat per Carme Grandas i Sagarra, doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, ens permet descobrir una part de la història de Barcelona per mitjà d'alguns edificis, personatges i esdeveniments relacionats amb la fascinació per l'orientalisme viscut entre el final del segle XIX i principi del XX. A través de 10 edificis encara existents: Paranimf de la Universitat de Barcelona, Casa Pere Llibre, Edifici Alhambra, Casa Vicens, Casa Bruno Cuadros, Pavelló de la Torre Castanyer, Casa de les Altures, plaça de braus de les Arenes, Casa Marsans i Casa Tosquella, Oriol Pascual ens explica la fascinació que cultures com la xinesa, àrab i japonesa van despertar a Europa i especialment a Barcelona. L'exotisme dels països d'Orient va despertar l'interès d'artistes i aventurers, però sobretot de les classes benestants sorgides en un context colonialista i en un moment en què el turisme començava a permetre a la burgesia fer realitat escenaris de les mil i una nits.

A més de la contextualització de cadascun d'aquests 10 edificis singulars, que ens permet situar-nos a peu de carrer i observar la societat barcelonina de l'època, Oriol Pascual ens ensenya a distingir elements arquitectònics que massa sovint es confonen amb el modernisme, quan, en realitat, estem davant d'una etapa prèvia que trenca amb l'historicisme que imperava aleshores.

Oriol Pascual (Barcelona, 1961), llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona i en Sociologia per la Universitat Autònoma i amb titulacions de postgrau en gestió cultural i cooperació cultural internacional. Com a funcionari municipal, adscrit a l'Institut de Cultura de Barcelona, ha treballat entre el 2003 i el 2008 al Servei de Festes, amb la programació d'activitats de la Mercè, el Carnaval, les festes de Santa Eulàlia, la Festa de la Música i la cavalcada de Reis. Entre el 2009 i el 2016, ha estat responsable de la gestió dels centres patrimonials del Museu d'Història de Barcelona.Actualment, és el cap del Departament de Programes del Museu Etnològic de Barcelona, on exerceix de director d'activitats, exposicions i comunicació.