dimarts, 20 de març de 2018

El Port Franc i la fàbrica de Barcelona

Plànol de la Marina de Sants i l'Hospitalet, amb els límits de la Zona Franca (1926)


La Zona Franca, de ben segur, no és l'indret més visitat pels turistes que venen a la ciutat. Però la importància, especialment econòmica, que aquest sector ha tingut i té, tant per a Barcelona com per al conjunt del país, queda fora de dubte. En parlàvem a La Marina de Sants i Can Tunis.

Una mostra organitzada pel Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), a la Casa Padellàs, dedica tota l'atenció al passat, present i futur de la Zona Franca, així com al seu impacte econòmic però també polític, urbanístic i ambiental.

L'exposició, que du per nom "El port franc i la fàbrica de Barcelona. Les edats de la Zona Franca", coincideix amb el centenari del naixement del Consorci per a la Instal·lació i Explotació del Dipòsit Franc de Barcelona, el que posteriorment va ser el Consorci de la Zona Franca. La idea amb la qual va néixer la Zona Franca, i d'aquí el seu nom, va ser la d'esdevenir un espai portuari de trànsit de mercaderies lliure d'aranzels. El projecte, però, no es va executar com a tal, i es transformà en una polaritat industrial transcendent per a la conurbació barcelonina i per a la història de Catalunya. L'exposició destaca, per exemple, la instal·lació a la Zona Franca de la gran indústria automobilística, però també com aquest indret va ser un focus destacat de la lluita antifranquista.

Diverses activitats paral·leles acompanyaran i complementaran la mostra. És el cas dels itineraris per la Zona Franca que tindran lloc els dies 21 d'abril i 19 de maig, o el debat "La Zona Franca: dels orígens portuaris als nous paradigmes mediambientals", dels dies 15 i 22 de març, en aquest cas al MUHBA de la plaça del Rei. Així mateix, es duran a terme visites d'autor a l'exposició el 12 d'abril i el 3 i 26 de maig. La mostra estarà oberta al públic fins a l'1 de juliol.

Per a més informació, consulteu la pàgina web del MUHBA.




diumenge, 4 de març de 2018

Sant Martí: som memòria


Del 7 de març al 25 d'abril de 2018, l'Espai Pere Calafell de Sant Martí (carrer d'Andrade, 184), que s'inaugura per a aquesta ocasió, presenta l'exposició "Som Memòria 2017", una exposició que recull material gràfic divers i fotografies cedides per les veïnes i veïns del districte de Sant Martí, que contribuiran a fer créixer l’Arxiu de Memòria Històrica de Sant Martí. Més d’un miler d’imatges amb un marcat arrelament al territori, fruit de la col·laboració de gairebé un centenar de persones i entitats dels barris de Sant Martí de Provençals, La Verneda i la Pau El Besòs i el Maresme.





dilluns, 26 de febrer de 2018

Història de Barcelona a través de la cartografia i la fotografia



La delegació de la UNED a Barcelona ofereix per a aquest any acadèmic 2017-2018 tres nous cursos sobre història de Barcelona, que aniran a càrrec de Barchinona.cat.

Durant el proper mes de març, es durà a terme el segon d’aquests cursos: Història de Barcelona a través de la cartografia i la fotografia, els dijous 1, 8, 15 i 22 de març, de 18 a 20h.

En aquest curs es vol explicar com Barcelona s’ha vist representada per dos mitjans gràfics d’expressió, molt diferents entre ells, però que ens ofereixen perspectives complementàries sobre la ciutat i com veure-la. En primer lloc, a través de la cartografia: l’evolució des de les primeres vistes fins els actuals mapes turístics; i en segon lloc, la fotografia, el més popular dels mitjans gràfics per saber com era la ciutat del passat.

Inscripció i informació en aquest enllaç.

dimecres, 7 de febrer de 2018

Història del Paral·lel, de Rossend Llurba



Dilluns 12 de febrer, a les 19h, el Taller d'Història del Clot-Camp de l'Arpa presenta Història del Paral·lel. Memòries d'un home del carrer (Comanegra, 2017), de Rossend Llurba, a l'Espai Antoni Miró Peris, de la plaça Carme Monturiol, 10, del Clot-Camp de l'Arpa. Ell llibre ha estat editat per Albert Arribas i prologat per Xavier Albertí, director del Teatre Nacional de Catalunya, i jo mateix. Parlarem d'un text que, per primer cop, ens explica la història del Paral·lel viscuda en primera persona per l'autor, Rossend Llurba, però, sobretot, buscarem la complicitat amb tots els qui hi assistiu per trobar quin és el nexe d'unió entre aquell Paral·lel mític i mitificat, el Paral·lel del record i la memòria col·lectiva, i el Paral·lel viscut.

A més de recuperar uns textos que no havien estat mai editats, el llibre coronar Rossend Llurba com a autèntic "emprerador del Paral·lel" en lloc del populista Alejandro Lerroux, que des dels teatres de la gran avinguda va segrestar els ànims i les voluntats de les classes treballadores. Llurba era, fins avui, un personatge injustament desconegut, tot i ser autor, entre moltes altres peces, del primer cuplet català: «La font del Xirineu», estrenat i interpretat el 1917 per Raquel Meller. Enguany en fa 100 anys. Fou, a més a més, un cronista imprescindible de la Barcelona de la primera meitat de segle, protagonista privilegiat de l’ambient més apoteòsic del Paral·lel, que va deixar al calaix, inèdit fins avui, el seu projecte més ambiciós: la història, in situ, de l’avinguda que ell va trepitjar, passejar, cantar i estimar. Aquest volum el posa al seu lloc i el treu a la llum per primera vegada acompanyat d’una selecció d’articles de principis de segle i de tres breus peces literàries de gran valor: «La font del Xirineu» (el cuplet abans esmentat), La cançó del Paral·lel (mosaic líric en un acte) i, com a cloenda, el conte «Il·lusió és vida».

El nom de Rossend Llurba (el Vilosell, 1887 - Barcelona, 1954), malgrat ser prou conegut al Poble-sec, no pot tornar a caure en l’oblit, i passa a ser imprescindible, des d’avui, per a qualsevol persona interessada en la cultura popular catalana de la primera meitat del segle XX, i especialment pel que fa a la seva principal artèria: el Paral·lel barceloní.



dissabte, 27 de gener de 2018

Història del Paral·lel, de Rossend Llurba




Dimarts 30 de gener, a les 19h, el Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC) presenta Història del Paral·lel. Memòries d'un home del carrer (Comanegra, 2017), de Rossend Llurba, a la Biblioteca Francesc Boix, del carrer d'en Blai, 34.

Ell llibre ha estat editat per Albert Arribas i prologar per Xavier Albertí, director del Teatre Nacional de Catalunya, i jo mateix. Parlarem d'un text que, per primer cop, ens explica la història del Paral·lel viscuda en primera persona per l'autor, Rossend Llurba, però, sobretot, buscarem la complicitat amb tots els qui hi assistiu per trobar quin és el nexe d'unió entre aquell Paral·lel mític i mitificat, el Paral·lel del record i la memòria col·lectiva, i el Paral·lel viscut.

A més de recuperar uns textos que no havien estat mai editats, el llibre coronar Rossend Llurba com a autèntic "emprerador del Paral·lel" en lloc del populista Alejandro Lerroux, que des dels teatres de la gran avinguda va segrestar els ànims i les voluntats de les classes treballadores. Llurba era, fins avui, un personatge injustament desconegut, tot i ser autor, entre moltes altres peces, del primer cuplet català: «La font del Xirineu», estrenat i interpretat el 1917 per Raquel Meller. Enguany en fa 100 anys. Fou, a més a més, un cronista imprescindible de la Barcelona de la primera meitat de segle, protagonista privilegiat de l’ambient més apoteòsic del Paral·lel, que va deixar al calaix, inèdit fins avui, el seu projecte més ambiciós: la història, in situ, de l’avinguda que ell va trepitjar, passejar, cantar i estimar. Aquest volum el posa al seu lloc i el treu a la llum per primera vegada acompanyat d’una selecció d’articles de principis de segle i de tres breus peces literàries de gran valor: «La font del Xirineu» (el cuplet abans esmentat), La cançó del Paral·lel (mosaic líric en un acte) i, com a cloenda, el conte «Il·lusió és vida».

El nom de Rossend Llurba (el Vilosell, 1887 - Barcelona, 1954), malgrat ser prou conegut al Poble-sec, no pot tornar a caure en l’oblit, i passa a ser imprescindible, des d’avui, per a qualsevol persona interessada en la cultura popular catalana de la primera meitat del segle XX, i especialment pel que fa a la seva principal artèria: el Paral·lel barceloní.