dimecres, 7 de febrer de 2018

Història del Paral·lel, de Rossend Llurba



Dilluns 12 de febrer, a les 19h, el Taller d'Història del Clot-Camp de l'Arpa presenta Història del Paral·lel. Memòries d'un home del carrer (Comanegra, 2017), de Rossend Llurba, a l'Espai Antoni Miró Peris, de la plaça Carme Monturiol, 10, del Clot-Camp de l'Arpa. Ell llibre ha estat editat per Albert Arribas i prologat per Xavier Albertí, director del Teatre Nacional de Catalunya, i jo mateix. Parlarem d'un text que, per primer cop, ens explica la història del Paral·lel viscuda en primera persona per l'autor, Rossend Llurba, però, sobretot, buscarem la complicitat amb tots els qui hi assistiu per trobar quin és el nexe d'unió entre aquell Paral·lel mític i mitificat, el Paral·lel del record i la memòria col·lectiva, i el Paral·lel viscut.

A més de recuperar uns textos que no havien estat mai editats, el llibre coronar Rossend Llurba com a autèntic "emprerador del Paral·lel" en lloc del populista Alejandro Lerroux, que des dels teatres de la gran avinguda va segrestar els ànims i les voluntats de les classes treballadores. Llurba era, fins avui, un personatge injustament desconegut, tot i ser autor, entre moltes altres peces, del primer cuplet català: «La font del Xirineu», estrenat i interpretat el 1917 per Raquel Meller. Enguany en fa 100 anys. Fou, a més a més, un cronista imprescindible de la Barcelona de la primera meitat de segle, protagonista privilegiat de l’ambient més apoteòsic del Paral·lel, que va deixar al calaix, inèdit fins avui, el seu projecte més ambiciós: la història, in situ, de l’avinguda que ell va trepitjar, passejar, cantar i estimar. Aquest volum el posa al seu lloc i el treu a la llum per primera vegada acompanyat d’una selecció d’articles de principis de segle i de tres breus peces literàries de gran valor: «La font del Xirineu» (el cuplet abans esmentat), La cançó del Paral·lel (mosaic líric en un acte) i, com a cloenda, el conte «Il·lusió és vida».

El nom de Rossend Llurba (el Vilosell, 1887 - Barcelona, 1954), malgrat ser prou conegut al Poble-sec, no pot tornar a caure en l’oblit, i passa a ser imprescindible, des d’avui, per a qualsevol persona interessada en la cultura popular catalana de la primera meitat del segle XX, i especialment pel que fa a la seva principal artèria: el Paral·lel barceloní.